Krishna: A bailar!

En una de les escenes mes importants i conegudes del Mahabharata, Yudishtira, l'heroi Pandava i el mes gran dels cinc germans protagonistes, en un moment de flaquesa es juga tot el seu regne, totes les seves possessions i inclus els seus germans, la seva dona i a ell mateix en una partida de daus que acaba perdent. Els guanyadors son evidentment, els seus cosins, els malvats Kauravas que no dubten ni un moment a humiliar a l'esposa dels cinc Pandavas, Draupadi, estirant-la pels cabells i intentant treure-li la roba. En el moment en que el segon dels germans Kauravas, Dushassana, li comensa a estirar el sari, Draupadi veient la impotencia dels seus marits, s'encomana a Krishna, vuitena encarnacio de Vishnu sobre la Terra. Aquest li concedeix un sari de longitud infinita. Dushassana segueix estirant metres i metres de tela fins que, reventat per l'esfors, ha d'aturar la seva ofensa.

La conversa d'agraiment entre Draupadi i Krishna es l'escena que he estat treballant durant tots aquests dies. Cada frase son un munt de moviments, una bona colla de mudras i un no parar de gesticular amb la cara. Anem avansant amb el Gopi-asham, el meu mestre. Les bronques s'han convertit en catxondeig.

Aquesta es la Draupadi. En el Kathakali, originalment nomes hi intervenen homes i a vegades han de fer papers femenins.

_____________________

La pirotecnia de los cuervos:

se expanden en palmera

y... al centro negro.

___________________

Que transparente eres

gato (hombre);

vivir para necesitar.

Robo-Coop

Primer em vaig trobar la Noe i la Monica. Treballen per a la Fundacio Vicens Ferrer.

Me'n van parlar meravelles i em van explicar un munt de coses sobre el funcionament de l'ONG. L'Eduard en el seu moment ja me n'havia explicat quatre coses. Comensa a picar-me la curiositat, mes quan m'insten a coneixer en persona el senyor Vicens. Parlen de la seva mirada com d'una arma llensivola, del seu humor caustic, de les seves sortides inesperades, de la seva fervent esperansa en la fe. La curiositat ja m'escou.

Despres va arribar la Isabel i em va explicar que anava a treballar a Trivandrum (Thiruvanatntapuram), a un institut perque on persones cegues de tot el mon rebran formacio per a poder engegar projectes de cooperacio. Mentre fem una cervesa m'explica la vida i miracles (mai millor dit) de la fundadora de l'institut. Sabriye Tenberken, alemana nascuda amb una malaltia degenerativa que la va deixar completament cega als 12 anys. Va aprendre xines i tibeta (creant un alfabet braille tibeta, que no existia) i se'n va anar a Lhasa, tota sola, amb el seu basto. Alli va fundar una escola per a nens cecs (que viuen en l'ostracisme total per una molt mala interpretacio del karma). Aixo com a resum.

Et penses que estas fent coses i encara t'estas posant les sandalies.

El full de ruta es va configurant, no amb gran previsio (creiem en el Zen), pero hi ha linies que es deixen veure darrere la boira.

____________________

Una carretera es un nervio

y en una selva

es la crisis humeda.

____________________

Gato, gato, gato,

gato, duerme, gato,

ensuenyo de rrrrrrrrr.

The good old days

No hi ha ningu a les platges. Tinc la sensacio de ser l'unic esser huma banyant-se en quilometres de costa.

Vaig visitar Cherai Beach, a uns 28 km. de Fort Cochin. La platja desapareix en la Rainy Season i nomes quedaven uns 30 metres quadrats de sorra enmig del pedregar. Aixo si, mentre em banyava, privilegiat de mi, dos Baywatchers van venir a supervisar la meva relacio amb les ones. Sempre a punt.

Com que a Cherai Beach gairebe no hi ha Beach, a l'illa de Vypin hi vaig trobar una altra platja que s'ha convertit en la meva preferida. La Lighthouse Beach (amb far inclos) esta sempre buida, si no hi comptem les vaques i els corbs. Es el Lloc.

La "coreografia" adaptada de Krishna parlant amb Draupadi esta arribant als seus ultims passos. Despres el perfeccionament. Abans de comensar la llisso, sempre uns moviments per invocar als Deus i beneir aquest art de l'expressio. I tambe el basto que marca el ritme. Beneit sigui. M'encanta poder fer de Krishna; es el meu personatge preferit.

Items mes apreciats: Dos collons ben plantats a l'hora d'entrar la moto en el Ferry que uneix les illes: En un "marica-l'ultim", si cales, pringues.

__________

Cae a raudales

pero sin prisa.

Hay que vestirse de monzon

___________

Si la playa no aparece

preguntale a la marea

o a los cocos.

Mudras

Voy a aprender a vivir

con tres gestos;

esto es:

la culminacion de mi existencia

en un, dos, tres;

como un zarpazo a la conciencia,

como una sintesis que abarque

hasta el no-ser.

Tres por humildad,

por la numerologia del mendigo.

Tres, antes de que me crezcan las barbas

que con cuatro se agota el tiempeo;

tres, y aun con ansias,

tres, que con dos no entrabas.

Voy a seguir lo que quede

en tres figuras,

y las combinare sin grises

antes ya del almuerzo,

en tiempos de ayuno

y en tiempos de gozo,

una, dos, tres,

hasta que caiga y se enturbie la noche.

Un ventilador,

el dador-de-aire:

me sustenta con tres aspas.

Ves? Ya te dije,

que con dos, era sin ti,

y no me bastaba.

Death Indian Metal

Incommensurable.
Despres de placides nits assistint a concerts de musica classica india, despres de multiples vetllades de melodies carnatiques i dravidiques, despres de tantes sessions de Saregama's, sitars, flautes, tabalas i ganjiras; ahir vaig descobrir la cara oculta de Kochi.
El Divin, un noi cristia (cosi de l'Annie), vint-i-quatre anys, no fuma, no beu, te les idees clares al respecte. Creu, per exemple, que un occidental no s'hauria de casar amb una dona india. Em convida a sopar i abans, a contemplar l'assaig del seu grup de musica.
War Horse Chain es diuen, Death Metal, em diu que toquen.
Arriba el vocalista, amb la postura mesiatica d'un Crist hindu. Es tanquen els llums i s'encen una bombeta vermella. Em donen un parell de taps per a les orelles. Necessary? pregunto; amb el gest de cap sembla que si, que bastant necessary.
Comensa l'assaig.
Si, definitivament, es Death Metal: el doble pedal del bombo treu fum i el cantant podria revelar-se com a cosi germa de Belcebu. War Horse Chain: segons ells mateixos, l'unic grup de death metal de Kerala. Imagina't.
Aqui els tens els quatre cristianets, preparats per a casar-se amb la senyoreta que els senyalin sons pares i tancant-se en un antro per a versionar musica absolutament bruta i propia de l'avern (Pastorets dixit).
Items mes apreciats del dia: els taps, clar, la pedalera del Divin (una BOSS que li ha costat com la meitat del meu bitllet), la meva Honda Activa que em permet anar amunt i avall com un Swami pel seu temple.
Avui dissabte 26, dansa classica india.
Divendres 1 d'agost, concert de War Horse Chain.
Contrastiful India!

Kathakali Parade

El Kathakali, una de les formes de teatre dansat mes interessants de la India. Nascut a finals del segle 16, el seu nom es basa en dos conceptes: katha (historia) i kali (representacio).
Tradicionalment existeixen 101 llegendes que son representades en Kathakali, totes elles provinents de les grans epiques hindus: Mahabharata i Ramayana.
Tot un llenguatge no verbal que es centra en la combinacio de les expressions facial, els mudras (figures que formen les mans), els passos de dansa i la caracteritzacio dels diferents prototipus de personatges.
Veure la representacio d'una historia en Kathakali es penetrar un mon de deus i semi-deus que es mou amb un ritme, un llenguatge i uns conceptes artistics totalment diferents als que estem acostumats.
Un detall: els actors es col.loquen una llavor a sota la parpella per aconseguir que un to vermellos envaeixi l'ull.
El Projecte Mahabharata comensa a posar aquesta llavor. Aqui. A sota la parpella.

__________

De mi sudor

se alimenta el aire.

Hay otras cosas a ventilar.

He comensat avui tambe les classes de sitar. Un repas als conceptes que ja havia apres, nous exercicis de tecnica i una introduccio al mon de les ragas. It's raga time!

Sa Re Ga Ma Pa Da Ni Sa

Be curry, my friend

Ha comenssat la meva formacio com a actor-ballari de Kathakali. El meu mestre (que podeu observar aqui damunt) es el Miyagi del Kathakali, porta moltissims anys en el fregat, no enten ni papa d'angles, pero em dona molta canya. Agulletes a les cames i la roba interior xopa de suor. La classe de Kathakali o "pulir-cera-kali" es divideix en el treball de dansa de peus, expressio facial i estudi dels Mudras: a la foto m'esta mostrant un dels 24 que cal aprendre. Rikki-san extenuat.

Per sort a la tarda tinc el primer contacte de l'any amb el Mar Arabic. Entre Kathakalis, classes de sitar, concerts i preparacio de projectes diversos (Pollastre amb prunes, Mahabharatta i Rocamadour) necessito una obertura cap al mar per a poder llenssar unes meditacions.

Acabo la tarda amb un partidet de futbol (Sporting Kochi, oeee). En el meu equip hi ha una samarreta del Real Madrid i tots em feliciten per pertanyer al pais guanyador de l'Eurocopa. Com explicar-los? Incredible India!

______________

La piel se estira

y tienes algo percutido;

expande el alma!

____________

Manos sencillas son sagradas.

Los santos viven

en casas de palma.

Gracies al senyor Marcos Vazquez per ajudar-me a millorar la modesta estetica d'aquest humil blog amb la seva il.lustracio.

Avaluacio Bagepalli

Ha estat un retorn fugas, era conscient que aquest cop passava per Bagepalli gairebe exclusivament per retrobar-me amb la gent que havia deixat enrere, basicament els meus ex-alumnes.

La relacio amb l'Ali i la Latha ha tornat a ser com en els vells temps, maxima cordialitat i moltes rialles.

El primer dia a l'escola va ser forsa emocionant. Com es costum em van fer parlar per a tota l'escola. Sembla ser que tots em recordaven, recordaven expressions en castella, jocs, signes que ens servien per comunicar-nos. Crits de Rikki-sir. He tornat a entrar en el somni durant una setmana.

El meu Telugu segueix sent pauperrim pero he recuperat rapidament les expressions que pensava que havia perdut. Incloses canssons amb Malayalam que els encanten a les professores.

L'equip de professores del parvulari s'han mostrat mes interessades del que esperava amb la possbilitat d'iniciar un senzill treball per projectes a partir del segon trimestre. L'ajuda inestimable de la nova Cap d'Estudis (que m'ha donat molt bones vibracions pel que he pogut parlar amb ella) em fa creure que utilitzaran part del material que els he deixat.

L'Eduard, l'informatic gironi que esta com a voluntari passant dos mesos a Bagepalli esta donant classes d'informatica per als cursos mes grans. Realment dona gust veure que el voluntariat a l'escola Pragathi te certa continuitat. Si voleu veure el que es un blog com Vishnu mana i coneixer les ultimes noticies sobre l'escola de PVS, heu de visitar el seu blog: www.eduard.cat

Bagepalli segueix igual.

Encara hi ha algun nen que em demana pel Jan.

En uns deu dies hi tornare per acomiadar-me.

____________

La ceremonia del pimiento:

sufrir, sudar...

La vida es un chili!

__________

Vean las particulas de respeto,

huelan el viento,

sean.

Fort Los Angeles

Acabo d'arribar a Fort Cochin. Tinc una habitacio, una moto i una cita amb l'Annie Assumptha aquesta mateixa tarda. Es pot desitjar quelcom mes a la vida?

La meva primera cita amb dues dones indies (la Mrudula, un altre dels angels preferits, s'ha afegit) ha estat mes que interessant. Ja ho descriure mes endavant. De moment, demostrant el seu gran domini de les cameres digitals i dels enquadraments, aqui en teniu un parell de fotos. Crec que mai aconseguire una foto decent amb l'Annie, heus aqui el meu desti, revelat en forma grafica.

Crash, oxigeno,

nuevos horizontes;

una pecera es para romperla.

______________

Solo hay una basilica:

en el bosque

se oficia en un verde honesto.

400 dies despres

Delhi era el vestibul; Bagepalli es la sala d'estar, cuina, lavabo i habitacio amb terrassa. Vistes al pessebre vivent.

M'he trobat amb l'Eduard, l'informatic que esta ajudant a l'escola (http://www.eduard.cat/) , despres van arribar la meva germana i el Jaume pero quan escric aquestes linies ja descansen en sol catala.

El primer dia, essent diumenge, vaig decidir pujar la meva estimada i enyorada Muntanya Magica. Concretament per la denominada via Diversion 3.0. No em decepciona: llangardaixos i adrenalina, punxes assassines a les plantes dels peus i calma vivificant a la roca del cim.

Dilluns es el meu primer dia a l'escola. S'havia escampat la veu de que Rikki- sir era a la ciutat. Sembla ser que m'esperaven...

Des d'aleshores he tingut temps de fer una reunio amb les professores de parvulari (caracters angelicals pero sense ser angels dels de temps passats) i explicar-los alguns projectes, hem anat a la recepcio d'una boda musulmana on la nuvia i la seva mirada d'angle agut respecte la vertical desprenia una flaire com d'"arranged marriage" i de "poques-ganes honey moon".

L'Sting camina a traves dels camps de civada. Jo, mes humil soc, i a falta de cervesa, floto entre els girasols.
Ah si! El retrobament amb l'amic Ajish ha deixat un rastre de whisky i gambes ultra-picants.



Els items mes imprescindibles de la setmana: el bloc de pedra washing/meditating, el desodorant llanssaflames kill-the-mosquito, el cub de Rubbick de l'Eduard (que ja se resoldre).
Houllebecq ces't fini.
Els haikus del dia? Si:

Elevamos
la cuclilla
a un estado de bienpensar.


Lo mas vidrioso del ojo
confluye
y desemboca para adentro.


Aqui sota tenim entre altres a la Sunita, alumna preferida del Jan, la Suma, la nena que apadrinem i a qui visito mes que a alguns dels meus familiars, i la foto oficial que certifica que els diners que van ser entregats pel Jove Calassans Teatre per a la compra d'una fotocopiadora, han estat invertits finalment en la construccio del segon pis de l'escola, obra que podeu contemplar en la mateixa foto i que espero que el Lluis Sala publiqui per a satisfaccio dels contribuients.









Diumenge 20 marxo cap a Kerala.

La Rentree

Ja hi soc de nou. Despres d'un delicios vol en classe business cortesia de Swiss Air (la mateixa hostessa convenia amb mi en que era el meu dia de sort mentre em reomplia la copa amb un Cavernet Sauvignon) entro en contacte amb sempre asfixiant explosio de calor de Delhi. Una bomba termica que m'insta a despullar-me enmig de l'aparcament de l'aeroport, cosa que no faig per decencia hindu. A partir d'aqui i encomanant-me al meu animal de costums intern la ruta es senzilla: Pahar Ganj, Main Bazaaar, Hare Krishna Guest House, compra uns bidis, una ampolla d'aigua, puja a la terrassa i tasta el primer "chai" despres d'inhalar el primer fum de fullaraca.
Comensso a respirar millor. Soc com l'home del capuccino cuando-arribe-a-casa en versio mes pudent i mistica.
La primera nit es caracteritza sempre per la bacanal de records dansant en el meu cervell jet-lagitzat. No m'adormo fins que el sol comenssa a penetrar l'aura contaminant de la capital de l'India. En llevar-me tan tard (comensso les vacances , que cony) em perdo la primera oportunitat de menjar unes Garlic Cheese Tomato Toast, be, dema mateix. Em demano un Egg Fried Rice i a cascarla mahatma.
El cel esta prou obert, sembla un bon dia per comensar a caminar per Nova Dehi, ni mes ni menys que el vestibul de casa. Home sweet home? No, home spicy home!
Om namah Shivaya per comensar.