Saturday, July 26, 2008

Death Indian Metal



Incommensurable.
Despres de placides nits assistint a concerts de musica classica india, despres de multiples vetllades de melodies carnatiques i dravidiques, despres de tantes sessions de Saregama's, sitars, flautes, tabalas i ganjiras; ahir vaig descobrir la cara oculta de Kochi.
El Divin, un noi cristia (cosi de l'Annie), vint-i-quatre anys, no fuma, no beu, te les idees clares al respecte. Creu, per exemple, que un occidental no s'hauria de casar amb una dona india. Em convida a sopar i abans, a contemplar l'assaig del seu grup de musica.
War Horse Chain es diuen, Death Metal, em diu que toquen.
Arriba el vocalista, amb la postura mesiatica d'un Crist hindu. Es tanquen els llums i s'encen una bombeta vermella. Em donen un parell de taps per a les orelles. Necessary? pregunto; amb el gest de cap sembla que si, que bastant necessary.
Comensa l'assaig.
Si, definitivament, es Death Metal: el doble pedal del bombo treu fum i el cantant podria revelar-se com a cosi germa de Belcebu. War Horse Chain: segons ells mateixos, l'unic grup de death metal de Kerala. Imagina't.
Aqui els tens els quatre cristianets, preparats per a casar-se amb la senyoreta que els senyalin sons pares i tancant-se en un antro per a versionar musica absolutament bruta i propia de l'avern (Pastorets dixit).
Items mes apreciats del dia: els taps, clar, la pedalera del Divin (una BOSS que li ha costat com la meitat del meu bitllet), la meva Honda Activa que em permet anar amunt i avall com un Swami pel seu temple.
Avui dissabte 26, dansa classica india.
Divendres 1 d'agost, concert de War Horse Chain.
Contrastiful India!

1 comment:

Edu said...

Death Indian Metal? jaja dificil d'imaginar!

Mentre escric aixo un porc em vigila des del llindar de la porta. Com enyorava Anantapur.

Salut!