Lesson 2 & 3: More of the same

Ja treballem sobre la coreografia de Krishna i Draupadi pero el desgast es gran. El Pep s'enfronta als limits de la seva coordinacio fisica, l'Alba als de la seva concentracio, la Paula al dolor de l'esquena, la Laura a les seves ansies de perfeccio, jo a la deshidratacio. Pero avancem. Avui li hem pogut demostrar al mestre el que ja ens sabem els 24 mudres (nom i figura) basant-nos en una nemotecnia forsa particular. Aixo si, cada dia per comensar la classe amb energia, en Suji ens ofereix un esmorzar tipic de Kerala amb molta fruita, sucs i altres viandes energetiques.
A part de les classes tambe hem anat a un concert de Veena, Mrudangam i Tabala. Instruments de musica classica india del nord i del sud.
La Paula ja condueix amb seguretat la moto per les carreteres de la zona (estil Blue Summer Driving) i l'Alba prefereix demostrar a la policia local com derrapar, caure i sortir-ne il.lesa. Tots estem sans i bons. A vegades mengem Thalis (el menu basic) que ens surten a 50 centims per cap i a vegades anem a restaurants mes turistics.
Avui hauria d'arribar el Save.
Dema dissabte no fem festa: kathakali de 9:30 a 13:00

Lesson 1: Sweating

Avui hem comensat la primera classe de Kathakali amb el meu respectable guru Gopi-asham. La Laura (que ja es amb nosaltres), la Paula, l'Alba, el Pep i jo hem comprovat el que es la metodologia de la suor. Estaven avisats: Gopi-asham es una persona afable, tendra i encantadora pero quan comensa la classe, no en perdona ni una, no et deixa parar, et porta al limit de la resistencia, t'amenassa amb el basto i et posa unes cares que reflexarien indignacio absoluta si no fos que en un segon torna a somriure i a ser un tros de pa. Aquest es el metode: suor, la fusta de l'escenari xopa de la nostra suor de barbars occidentals, els ossos entumits, 24 mudras que ens hem de saber per dema i dema... tres hores mes del mateix!

Seguim menjant molts thalis per conservar alguna caloria al cos.

Kathakali: The backstage

Per a qualsevol grup de teatre, sempre es molt enriquidor veure com uns actors professionals de l'escena viuen els moments previs a la representacio, com desenvolupen les seves tasques els auxiliars i quin es el clima que regna durant la funcio. Imagineu el que es viure-ho amb els actors del Kathakali: indumentaries enormes que requereixen de dos auxiliars per a ser col.locades, actors que s'automaquillen amb una concrecio i detallisme impressionants, la concentracio que es converteix en pregaria, tots es presenten respecte, tots es toquen, aixo sortira be, portem anys fent el mateix, i seguim creient-hi. Va ser un privilegi, absolutament emocionant i enriquidor. Ara ja l'hem vist pel davant i pel darrera, nomes ens queda ficar-nos-hi.

Project Starts

En retrobar-me amb en Suji (el director del Kerala Kathakali Centre) i abrassar-nos, ja em va transmetre que les coses anirien be. Va ser una intuicio que es veu reforsada en com es desenvolupen les coses. Diumenge vam veure la primera representacio de Kathakali (Bheema i la mort del dimoni Baka), em vaig retrobar amb gran il.lusio amb en Gopi-asham, el meu mestre i que ens donara classes a tots. Tots van quedar forsa imprssionats per la forsa escenica d'aquest teatre tan ancestral. Ahir vam poder rebre una master-class de vestuari i maquillatge on vam tenir un primer contacte amb els vestits i complements (d'una ornamentacio exagerada) que utilitzen per a cada personatge i amb els secrets d'un maquillatge que gairebe no ha canviat en els ultims 300 anys. Dema comencem les classes i a part del Kathakali, tindrem llisons de veu, una classe especifica de caracteritzacio i l'opcio de fer alguna estona de ioga i percussio.

En el proper post relatare com vam viure la funcio de Kathakali d'ahir (la mort de Kichaka) des d'un privilegiadissim backstage.

I el que encara es millor, es que en Suji ens ha convidat a anar a una vetllada de Kathakali (tota la nit) en un temple proper a Ernakulam on podrem disfrutar de grans mestres del teatre classic.

I encara millor es presenten les coses quan ens trobem per casualitat una noia india a la platja que treballa en el Kerala Folklore Museum (edifici acabat d'inagurar) i que ens prepararan una funcio de Theyyam per al dia 5 d'agost.

Aixi que tenim un gran planning per davant i les possibilitats d'absorcio cultural es multipliquen. Aixo es perfecte.

Kochi rules!

La ciutat de Kochi ens rep, com sempre amb la millor de les hospitalitats. Estem instal.lats davant la Basilica Santa Cruz, en el barri mes al Nord de l'illa. Al marge dels embussos de transit que es poden viure en visitar la part continental de la ciutat, l'ambient es tranquil i autenticament dravidic. Per coneixer la zona, vam agafar unes motos i aprofitant que el ferry estava tancat, vam donar la volta maxima a la urb per tal d'arribar a la meva antiga platja de meditacio: Lighthouse Beach. Aqui podem combinar els apats purament Keralians (Thali amb peix picantillo) amb altres de mes turistics. Tambe hem pogut retrobar-nos amb l'Annie, la meva amiga professora, i fer un intercanvi cultural molt interessant. L'equip Blue Summer (Pep i Maria) han aprofitat per fer la ruta dels backwaters, cosa que als altres farem d'aqui a uns dies. Sembla que els ha relaxat tambe. La Laura arriba avui mateix i la Maria ens deixa per tornar cap a Barcelona.

From train to train

En la ruta cap a l'establiment a Fort Cochin, hem passat dues nits al tren i hem pogut visitar la capital de Karnataka, Bangalore, la capital del software; una ciutat tan divertida que despres de caminar uns 7 quilometres ens vam tancar en un cine (previ registre doble i embargament momentani de les bateries de les cameres i del tabac) a mirar Harry Potter and the Half-blood prince. Vaig poder retrobar-me amb el meu amic Ajish (ex-professor de Bagepalli) que ens va portar a donar una volta pel jardi botanic de la ciutat. Tot molt rapid perque a les 17 ja agafavem el tren cap a Ernakulam (la part continental de Kochi). En els trens hem comprovat una vegada mes l'amabilitat dels indis, donant-nos part del seu sopar o ajudant-nos a saber els horaris i els recorreguts.
Ara ja estem instal.lats a Fort Kochin, a casa del Victor i el Martin (vells amics) i la Paula ja es amb nosaltres. Pero tot aixo ja es un altre post...

Buda dixit

El Iluminado, aquel que es totalmente libre y no esta corrompido por deseos lujuriosos, sereno y libre de apegos, aquel que, cortando minuciosamente todas las cadenas, ha eliminado los resquemores del corazon, siempre duerme bien.

Tu eres tu propio refugio. Que otro refugio puede haber?

Hampiness is happiness

Hampi sempre funciona. Sempre. L'antiga capital de l'imperi hindu de Vijayanagar es sempre un niu de benauransa i amor (pastorets dixit), on el monzo es pren un Khit-Khat i podem gaudir d'aquestes runes, i aquestes roques partides, resultat d'una partida de bales entre els Deus. El Pep ha anat buscant micos arreu, mostrant una paperina de cacauets a l'aire, mig preparat a entregar les seves ulleres en un ritual lladronici que ja s'ha viscut abans. Finalment els hem trobat avui, fent totes les moneries possibles a l'interior del temple principal. Alli tambe ens esperava l'Elefant-que-et-beneeix-a-canvi-de-guita. Hem vist com el rentaven i el deixaven ben polit. L'Alba i la Maria atrauen a tots els nens de la ciutat amb el seu feeling maternal. Hem pogut cantar uns mantres en fer-se fosc a les dependencies interiors del temple, juntament amb un grup de peregrins. Amb bicis i amb motos hem recorregut el perimetre de runes pero una vegada mes el riu ha crescut i ens ha impedit acostar-nos al temple de Hannuman.

Avui marxem cap a Kochi on arribarem dema passat despres de dues nits de tren i una parada a Bangalore, a punt per a rebre la Paula, la nova integrant d'India Parade 2009.

Don't take elephant photo

I.P.2009 Free Promo

Go Go Gokarna

Gokarna vol dir orella de vaca. Quan les vaques mouen les orelles amb certa insistencia i periodicitat vol dir que ploura. Potser no es aixi, pero a mi em sembla aixi. Totes les pelles de vaca s'hauran confabulat per fer que a Gokarna el temps maxim sense pluja sigui de 12 minuts. Potser exagero, pero a mi em sembla aixi. Activitats quan no plou: anar a banyar-se a Om Beach (la platja que suposadament te forma d'Om). Activitats quan plou: banyar-se a Om Beach, refugiar-se a fer un te, jugar a la botifarra, anar a temples a pregar per un monzo mes cordial. Ara he aconseguit una estatueta de Hannuman (el Deu mico) que ens proporcionara la forsa necessaria per somriure al clima. I tambe hem aconseguit un taxi que ens porta cap a Hampi (Hampi altre cop) on tots els rumors parlen d'un monzo molt mes compassiu. Ara acabem d'arribar i sembla que es cert.

I.P. 2009 Advice - El cangur o xubasquero o rain coat, d'aixo porteu-ne. El canvi esta sobre les 66 rupies per euro (molt be per nosaltres). Si canvieu a l'aeroport intenteu que sigui un banc; les agencies s'emporten un bon pessic.

Raining in Gokarna

El monzo apreta una mica mes que nosaltres. Vam arribar ahir a Gokarna, juntament amb en Julian, un music argenti que viu a Barcelona. Hem pogut visitar la platgeta pero la pluja ens mulla mes que les ones. Seguim fent les nostres poojes i les nostres partides de shit-head a veure que passa.

Raining in Goa

Plou la de l'Octopuss. I el Pep i la Maria s'uneixen a India Parade 2009 sota aquesta tempesta monzonica de collons. A Goa hem conegut Goencs i un australia forsa particular, hem menjat be, hem jugat a cricket a la platja, hem recorregut amb moto alguns paratges selvatics i hem regatejat (sobretot l'Alba, en quantitat, no en qualitat) amb les gitanes del mercadet d'Anjuna. Tambe hem comprat algunes samarretes per a Sporting Goa pero amb tot el viatge que ens queda no hem pogut adquirir la segona equipacio per a tots els jugadors. El president Save se n'encarregara, esperem. Ara anem baixant.

Primero la lluvia es azul,

luego incolora,

luego azul plastico.

Travelling Goa

Despres de passar un mati mes a Aurangabad, on vam visitar el Mini Taj Mahal; una imitacio ben intencionada pero poc treballadota de l'original, vam agafar de miracle el bus cap a Goa. De miracle perque el rellotge de l'Alba es de mal fiar ja que s'atura quan li piquen les minuteres. El bus sortia a les 16:00 i segons els rellotge traidor anavem sobrats fins que una fortuita mirada al meu mobil em va indicar que eren les 15:52. Les bosses es van fer volant, ni ens vam acomiadar de l'hotel, vam trobar el rickshaw mes rapid de la ciutat, el Jenson Button d'Aurangabad que en un temps record ens va portar fins a l'estacio just quan l'autobus sortia i ens el va poder aturar. Pels pels (el segon amb accent). 14 hores fins a Mapusa, Goa i d'alla a Calangute on ens hostatgem en un classic Angelina Beach Resort. El monzo apreta. Nosaltres tambe.

La palmera te avisa:

Monzon, monzon!

pero no te tapa.

Ajanta la mouche

Ajanta es per fer-te emmudir, sens dubte. De tota manera es millor no anar-hi un diumenge o corres el risc de sentir-te mes fotografiat pels turistes indis que les autentiques pintures budistes. Tothom vol fotografiar a l'Alba i de pas, accepten que jo surti a la foto.

Ajanta es un cingle amb forma de ferradura enmig de la muntanya amb trenta coves obertes per monjos budistes, esculpides i pintades amb motius mahayana i hinayana (les dues corrents budistes). Es conserven algunes pintures realment increibles i val la pena admirar-ho abans de que el pas de milers de turistes acabin esborrant-les. Et diuen els watchmen: No flash! Pero a tothom se li escapen un parell de flaixos (Alba inclusive). Com que la visita es un pujar i baixar d'escales tambe hi ha uns senyors que s'ofereixen a portar-te en una cadira. Un indi de talla "full power" va contractar els seus serveis: mai una propina no havia estat tan merescuda.

La mosca elige un pie

prefiriendo, para el descanso,

el callo.

Free Pics: Mumbai - Elora

The start: From cave to cave

Comensa l'India Parade 2009. En un primer moment format per l'Alba i el Rikki en espera de que altres membres comensin a incorporar-se la setmana que ve.
Vam arribar a Mumbai i despres d'un dia ple d'intents mes o menys exitosos d'astillar-nos les rupies, vam visitar una miqueta la ciutat. Pero Bombai no es una ciutat que convidi gaire a passar-hi molts dies aixi que avui mateix hem arribat a Aurangabad, la ciutat que esta enmig de dos dels llocs mes impressionants de l'India (esculturalment parlant): les coves d'Ajanta i Elora. Ja hem visitat Elora, on s'ajunten cavernes budistes, hinduistes i jainistes; un paratge natural on escultors dels segles VIII al XIII han deixat un patrimoni increible picant a la roca viva. El temple mes gran del mon esculpit en roca es la guinda d'Elora: el Kailasha, que va trigar mes de 100 anys a completar-se. Dema explorarem Ajanta.
La primera pooja en un temple de Shiva ja ha estat realitzada. Aixo ens assegura un viatge fantastic sota la proteccio del Trimurtri.

I.P.2009 Advices (si els llegiu, deixeu comentari)

Pep i Maria: amb compte a Mumbai: Demaneu un pre-paid taxi cap a Colaba i aneu amb compte amb els taxistes mafietis (sobretot amb l'engany de: m'has donat un bitllet de 100 i havia de ser de 500(quasi hi caiem!!)). Des d'alla podeu anar a la Victoria Station i al pis de dalt (Tourist Booking Office) reservar bitllet sleeper cap a Goa, sino tambe podeu anar amb Sleeper Bus. En principi quedem a Angelina Guest House (Calangute) pero ja ens escriurem.

Laura: encara queda temps pero tingues en compte que hauras d'anar rapideta per fer el canvi a Delhi. Al Prat demana que et posin molt endavant de l'avio i aixi quan arribis a Delhi seras de les primeres a passar immigracio. Recull l'equipatge i sortint a l'esquerra (tot ben indicat) hi ha els autobusos que et porten al Domestic Airport. Un cop alla busca (o pregunta) on es Spice Jet, ves-hi, passa la motxilla a facturar pel control de seguretat, factura-la i a embarcar! Sembla complex pero no hi haura cap problema. Estem en contacte.