Per a mi la India sempre passa per Delhi. La gran capital. Delhi vol dir o arribar o marxar, vol dir Hotel Hare Krishna, vol dir Main Bazaar, vol dir Jama Masjid (la mesquita mes gran del pais)... La Laura deixa el grup per tornar cap a Barcelona, el comando Trekking ja han marxat cap a Leh; el grup es redueix. Trobem per casualitat una botiga de disfresses de personatges mitologics i fem una compra important de mostres: corones, vestits, atrezzo... Pugem al minaret de la Jama Masjid per observar parcialment la inmensitat de Delhi. Per als qui no ho sabeu, Delhi no existeix (Carriere dixit), es una ciutat fantasma que es reconfigura durant les nits, el turista mai s'hi orienta. Anem al cine a veure la ultima estrena de Bollywood: Life Partner; com sempre fruim de veure que be que s'ho passen els indis i quedem impressionats per les escenes musicals. Aqui els interessos son diversos i ens anem separant, elles van al Lotus Temple i al museu de l'amic Mahatma Gandhi, jo visito el Museu Nacional a la recerca de noves mostres artistiques del Mahabharata. Amb exit. Delhi no s'acaba mai.
No comments:
Post a Comment