Jaisalmer es a tocar del desert del Thar, la ciutat mai veu la pluja, el clima es sofocant pero la bellesa tambe ho es. Les cases (moltes havelis tipiques del Rajasthan) son fetes amb pedra arenisca i tota la ciutat te el color de la sorra, comensant per l'enorme fort que la corona. El palau del maharaja es bonic i l'audioguia forsa il.lustrativa peo no ens conmou tan com el de Jodhpur, ens preocupa mes aviat el fet de saber que es un monument considerat en perill, corre el risc d'esfondrar-se sota la pressio de les tuberies. El millor de la ciutat, com de costum es troba gratant. En l'ansia de buscar demostracions artistiques som convidats a una representacio de titelles rajasthanis. Millor que la musica (amb instruments classics indis i altres de molt curiosos), millor que les titelles (la ballarina, l'encantador de serps, el mag de Bangla Desh, la cobra, l'hermafrodita Sunday-Monday, etc.) el que ens asserena l'anima es l'ambient, a les afores del poble, en plena colonia gitana, al costat d'una baralla de galls, veient com els nens del barri segueixen vibrant amb aquestes marionetes. Tant com nosaltres. Ara, amb l'esperit mes fresc, ens podem enfrontar al Thar.
No comments:
Post a Comment